Emponnat, és a dir, amb les cames flexionades fins que les natges queden a curta distància dels talons però sense arribar a tocar en terra.
En el llibre de records d’infantesa L’ullal, de Martí Domínguez Barberà, podem llegir:
El tracte és el tracte. Bernarda, asseguda en terra, com els moros, ben escampada a la redona la grossa falda tova pels brials interns com un gran coixí moresc, afluixava la lligassa d’un manoll i alliberava l’animalet que li semblava més espavilat; el qual, un tant adolorides les potetes per l’esclavitud del cordell, feia en principi unes passes insegures, però refent-se molt prompte emprenia carrereta agilíssima. Rialles generals.
NOTA: Vegeu l’entrada emponnar-se del llibre El valencià de sempre.