1) En sentit real: ‘molt aspre’.
2) En sentit figurat, es diu de la persona que és esquerpa, bròfega.
Fa referència als fregalls d’escurar, tant als antics d’espart com als moderns.
En Les bodes del diable: La Barcelona del segle XIII sota l’amenaça del diable, de Pau Faner, trobem:
També vam veure un cavaller molt ben disposat amb la cara rentada i els cabells rossos, d’aspecte aspre com un fregall, a qui Vincent va preguntar en provençal:
–Anem bé per agafar el camí de Nimes?