1) En sentit real: ‘molt aspre’. Es diu, sobretot, de les coses de menjar.
2) En sentit figurat, es diu de la persona que és esquerpa, bròfega.
Amb la paraula sorolla denominem el fruit de l’arbre de la família de les rosàcies que rep el nom científic de Crataegus azarolus. Té un aroma peculiar que recorda el de la poma. Sol ser de color groc ataronjat, però també pot ser quasi blanc o de color vermell fosc. Les sorolles grogues són les més saborosos. Té una carn farinosa, aspra i agredolça. S’utilitza per a fabricar melmelades i per a obtindre vitamina C natural, ja que és un dels fruits que major quantitat de la citada vitamina contenen.
Els valencians emprem, per a denominar el fruit especificat, els mots sorolla (amb o tancada) i serola (amb o oberta). El primer és el més extensament emprat, el segon s’usa principalment a la zona compresa entre Alcoi i Gandia.
Els mots sorolla i serola són d’origen àrab.
NOTA: Empre la grafia serola (amb s inicial) que és la que trobem en el DNV en lloc de la grafia cerola (amb c inicial) que és la que he usat en els meus llibres Valencià en perill d’extinció i El valencià de sempre i que és la que empra el Diccionari català-valencià-balear.