1) En sentit real: ‘molt aspre’. Es diu, sobretot, de les coses de menjar.
2) En sentit figurat, es diu de la persona que és esquerpa, bròfega.
NOTA: Joan Olivares menciona l’aspror de les anous verdes en la novel·la Pana negra quan escriu: «[…] i amb l’aspror de les nous verdes sota la polpa neulida de la llengua.»