S’usa per a expressar la idea que qualsevol cosa està molt arrugada.
En el conte En Met de les Conques, de Víctor Català, podem llegir:
D’esma palpà el sarró, tot encrostat de fang, però el sarró penjava mústic i arrugat com una bossa buida, i no hi trobà a dins ni una trista engruneta: mirà lànguidament a son entorn i no obirà més que còdols pelats, matolls i oliveres…
NOTA: El conte En Met de les Conques, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.