Encongit, especialment pel fred o per la por.
En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, podem llegir:
En alguna ocasió, Cento Morell havia comentat que aquell dia que va trobar-se tot sol i abandonat a l’Havana, facturat amb bitllet de gos, se’l va passar sencer arrupit com un poll fredolí sota el porxi d’un d’aquells edificis colonials, mirant-se i remirant-se la terra del mocador, una terra que, en aquelles dramàtiques circumstàncies, insospitades a penes unes hores abans, es pensava ell que no tornaria a veure mai més.
En Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andés Sorribes, trobem:
Van reservar-li el lloc principal i la Cèlia, que mai no se n’havia vist de tan grosses, va quedar-se allí, arrupida com un poll mullat sense saber què fer ni on mirar.
En La febre de l’or, de Narcís Oller, trobem:
Després, canviant-se les mantellines per mocadorets de seda al cap, entraren al menjador a saludar el jove, que trobaren arrupit com un pollet, sense prendre part en la conversa que sostenien en Bernat, en Jordi i el senyor Monfar.