Arribar amb retard.
A voltes es completa el modisme comparatiu dient arribar (o aplegar, o fer) tard com les palmes d’Elx, que varen arribar el matí de Pasqua.
L’ontinyentí Lluís Galiana, en Rondalla de Rondalles, escriu arribar com les palmes d’Elx:
No be havia acabat de dir aço, quant hagueren vist vostes que pel carrer venia un bulto, ert com un boix, armat de punta en blanch, y fent del home. Era este el nostre Gimo, que arribava com les palmes de Ells; y vent moros en la costa, y que la barca fea aygua a son entendre, y que avia en la terreta qui li cagava el gust, pensantselo traure a caixes destemplades no mes en dirli ¿qui va allà? y (per ser ell lo caporal , y el que portava la bandera) agafa, y diu: Egèm.
El dimenge 1 d’abril del 2012, Joan-Carles Martí i Casanova va escriure en el seu blog Extrem sud del País Valencià: d’Elx a Guardamar les paraules següents:
Aquest diumenge és dia de festa grossa. Es deia arribar tard com les palmes d’Elx perquè arribaven alguna vegada, Xixona enllà, al ple de la Setmana Santa. Elx va pertànyer a la ciutat de Barcelona de la darreria del segle XIV fins a la darreria del segle XV. Són els anys en què es desenvolupà el Segle d’Or de la literatura catalana a València alhora que els elxans érem, de ple dret, uns barcelonins qualssevol a 550 km al sud de la ciutat del comte-rei. Inundàvem la Catalunya Vella de palma blanca.
NOTA: Manuel Sanchis Guarner, en Els pobles valencians parlen els uns dels altres, arreplega arribar tard, com les palmes d’Elx, que vingueren el dumenge de Pasqua. Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu recull arribar com les palmes d’Elx. El DNV arreplega arribar com les palmes d’Elx i ser com les palmes d’Elx (que vingueren el matí de Pasqua) i els definix de la manera següent: ‘arribar tard o quan ja no és hora’.