arrelar com el gram (o com l’agram, o com la grama)

1) En sentit real i aplicat a qualsevol espècie vegetal: arrelar amb molta facilitat.

2) En sentit figurat i aplicat a una idea, un concepte, una mania, una creença, un sentiment, un costum, etc.: fixar-se de manera sòlida i profunda en el cervell d’una o diverses persones, de manera que és molt difícil o impossible d’eradicar.

La paraula gram (i la variant agram, amb una a protètica) s’usa per a denominar diverses gramínies silvestres que habitualment envaïxen els camps de cultiu i que són molt difícils d’eradicar. El gram està considerat com una mala herba.

Martí Domínguez Romero en l’article ‘Ferro en la cervesa o la poció màgica’ publicat en la revista El Temps escriu:

No cal dir que encara avui dia hi ha molta gent que creu que els espinacs són particularment nutritius. Els errors arrelen com l’agram en la contextura mental dels pobles.

La variant formal grama –en femení– s’usa en el valencià que es parla en les comarques més meridionals.