Referit a una persona: aprendre’s de memòria alguna cosa, aprendre-se-la molt bé.
En la novel·la L’àngel covard, de Vicent Pallarés, llegim:
L’òpera no, gens ni mica, però la sarsuela, Déu n’hi do! En pocs mesos, a còpia d’escoltar-les una vegada i una altra, l’oncle Mateu s’havia après com el parenostre La verbena de la Paloma, La leyenda del beso i La del soto del Parral.