anar tot com Calp / tot va com Calp

Anar les coses com no haurien d’anar, és a dir, anar malament, de manera inadequada.

Aquest modisme comparatiu s’usa sempre en la forma tot va com Calp, fraseologisme que, normalment, s’usa com a exclamació: ¡tot va com Calp!

Quan algú vol expressar que alguna qüestió determinada (assumpte, afer, treball, decisió, esdeveniment, situació, negoci, empresa, corporació, etc.)  no van com ell considera que haurien d’anar, ho posa de manifest amb l’expressió tot va com Calp, que és com dir així (o aixina) van les coses, així va tot, així va el món o va com va. Aquestes expressions són maneres de dir que la qüestió a la qual es referix qui les diu no va com ell considera que hauria d’anar sinó que va d’una altra manera ben diferent i, per tant, per a ell, va malament. És a dir, amb l’expressió tot va com Calp i d’altres equivalents, qui les diu expressa que alguna cosa, segons el seu criteri i la seua manera de pensar, és incorrecta, inadequada, inoportuna o s’ha fet malament o, fins i tot, s’ha fet d’una manera desastrosa.

El teuladí Vicent Llopis Bertomeu, que va ser rector a Calp després de la guerra civil, inclou en el seu llibre Calpe –publicat l’any 1958– el modisme comparatiu tot va com Calp, però no explica res sobre el seu significat ni sobre el seu origen.

Vicent Ivars i Tur en el seu article ‘La velleta de Toix, el rector renegat i els benisseros desculats (Dites i llegendes de/sobre Calp)’, que va publicar en la Revista de festes de Calp corresponent a l’any 2015, escriu:

Sempre m’ha meravellat la dita “Tot va com Calp!”. Una expressió que, amb una visió pessimista del nostre poble, és ben viva per la contornada. Però també entre nosaltres, la qual cosa vindria a demostrar que tenim una certa capacitat d’autocrítica –o això vull pensar jo, que sóc optimista–. La frase té més anys que la picor –l’arreplega el pare Vicent Llopis al seu llibre Calpe– i continua activa per qualificar la malifeta o el desficaci que s’ha dut a terme… arreu el nostre terme.

Tot seguit, Vicent Ivars aventura una hipòtesi sobre el possible origen de la comparança. Escriu:

Però també m’agrada “Tot va com Calp!” perquè pareix un formidable –per senzill– joc de paraules. Només afegint una “p” a “Tot va com cal”, s’hi obté una ironia que ha donat molt de joc… i que ens ha donat ‘pa’ pomes.

Aquest joc de paraules que ens suggerix Vicent Ivars ens permet dir, per exemple, «açò no va com cal, va com Calp», que és una frase molt encertada per a expressar que alguna cosa no va com hauria d’anar, sinó que va malament.

L’escriptor benisser Joan Josep Cardona Ivars, en el seu article ‘Això que passa a Calp’ publicat en la revista digital Infobenissa el 3 d’agost del 2006, escriu:

Pense això considerant que a Almazán no posen debades llibres de bona lectura als hotels, ni una estàtua a Tirso de Molina de forma gratuïta. La gent que dirigeix eixa ciutat se sap obligada per un pes específic de cultura i civilització. Dir per part meua tot això als dignataris i agents socials de Calp és una innocent pretensió. I així, d’aquesta forma, resignadament, fem evident la vella dita de que “Tot va com Calp”. És a dir, malament.

Cinc dies més tard, el 8 d’agost del 2006, el mateix escriptor publica, en el mateix mitjà digital, el seu article ‘Calpe y sus altos muros’, a on escriu:

I perdone vostè, a més, la dita de Tot va com Calp. No és correcta; solien dir: Tot va com l’Ajuntament de Calp; que podria ser dita tant per un il·lustre autor d’eixe poble, com per un ric de tota la vida. No tinga vostè tampoc complex, que els Abargues, rics benissers, venien de Calp. Això ho diuen els llibres sobre història de Calp que vostè, com a alcalde, sol editar luxosament.