1) Parlar molt i d’una manera descontrolada, dient coses que no es deuen dir, cometent indiscrecions. Tindre incontinència verbal.
2) Acabar-se (alguna cosa) molt de pressa, molt ràpidament, en un temps que és –o sembla– molt curt.
3) Tindre ganes de defecar i no poder aguantar-se, fer-se de ventre damunt.
4) Ejacular precoçment.
La primera accepció la vaig incloure en el llibre Les nostres paraules i hi vaig posar l’exemple que copie tot seguit, arreplegat de la llengua del carrer:
Eixa se’n va de seguideta com un punt de calça.
Aquest modisme comparatiu el conec del parlar d’Alcoi en la primera accepció ací definida. Ma mare l’emprava molt en eixa accepció.
Joaquim Martí i Gadea, en el Diccionario general valenciano-castellano, arreplega anar-se’n com un punt de calsa que definix com a ‘hablar sin ton ni son, charlar de largo y tendido’.
Josep Tormo Colomina, en El llenguatge tèxtil alcoià. La influència de la indústria tèxtil en la parla, la toponimia i la cançó popular alcoiana, recull la variant anar-se’n com el punt de calça de la qual diu «Es diu metafòricament de les coses que desapareixen de seguida, que duren molt poc, que se’n van de les mans amb facilitat, etc.: “Ai, Senyor, al meu fill els diners se l’in van com el punt de calça!”»
NOTA: Joaquim Martí Mestre arreplega aquests modismes comparatius en l’entrada punt/puntet del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 1273) i inclou, entre altres, les cites que he posat de Joaquim Martí i Gadea i de Josep Tormo Colomina.