1) Referit a alguna cosa: acabar-se molt de pressa, molt ràpidament, en un temps que és –o sembla– molt curt.
2) Referit a alguna cosa: deteriorar-se, esgarrar-se, esqueixar-se o fer-se malbé molt prompte, en un temps molt més curt que el que es suposa que és raonable.
3) Referit a una persona: tindre ganes de defecar i no poder aguantar-se, fer-se de ventre damunt.
4) Referit a un home: ejacular precoçment.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
[…] malicià com un dimoni que li volien tocar la retaguardia; y encara que sen anava com a merda de lladre, pren, y en dos brincos ya sha possat a veure vindre, arrimat a la paret, mes tes que un all, a tot lo que ixca.
L’origen d’aquest modisme comparatiu es troba en el fet que els lladres, quan entren a robar a algun lloc, estan nerviosos i tenen por i, com és ben sabut, el nerviosisme i la por acceleren els moviments peristàltics dels budells i, a conseqüència d’això, es desencadena el desig i l’acció de defecar. Per eixe motiu, en els llocs a on han entrat malfactors a robar és habitual trobar excrements humans deixats pels lladres.
NOTA 1: Joaquim Martí Mestre arreplega el modisme comparatiu anar-se’n com a merda de lladre en l’entrada anar del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (pàg. 41) a on ens diu que significa ‘tenir diarrea’ i en l’entrada merda del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 987) a on ens diu que és una ‘comparació usada per a ponderar el temor’. En els dos diccionaris posa com a exemple el fragment de la Rondalla de rondalles de Lluís Galiana que he copiat més amunt. També cita aquest modisme comparatiu en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric.
NOTA 2: En el Diccionario general valenciano-castellano, de Joaquim Martí i Gadea, trobem: Mèrda de gavaig ó de lladre. ‘La mierda de gente asustada y poco tranquila, como es la de mal vivir y los franceses cuando invadieron la España en 1808.’ Anársen com la mèrda de lladre. ‘Rasgarse ó destrozarse mucho, hablando de ropa.’
NOTA 3: En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada merda, trobem: «Merda de lladre: la bromera del sucre quan es liquida al foc (Tortosa).» No he tingut la sort de trobar ningú que em confirme aquesta definició que dóna el DCVB.
NOTA 4: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.