Referit a un conjunt d’éssers humans: anar molt estrets, molt junts, en qualsevol mitja de locomoció com ara un autobús, un tren, un tramvia, etc.
En El bou de foc, de Joan F. Mira, trobem:
“Si, uuup, que caic.” Riu. “Si no fóra que anem com a sardines!” Li mira la mà sobre el seu braç nu. Somriu, el mira a la cara.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, podem llegir:
No sé si perquè havia eixit cagat a ma mare, jo els mirava amb estranyesa; no comprenia com persones dretes i fetes tenien el poc trellat de suportar vindre com a sardines, congestionats per la calor, únicament per anar a la platja. “Es necessita tindre els collons a tires”, deia el meu oncle Paco, el lleter.
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com a sardines que definix com a ‘molt estrets i enforfoguits’.