1) Referit a una persona: que camina de manera lenta, cautelosa, amb precaució, com qui entra en un galliner que té el sòl de palla i vol evitar xafar i esclafar els ous que poden haver-hi amagats sota la palla.
2) Referit a una persona: que fa les coses amb lentitud i amb poca destresa.
3) Referit a un vehicle: que va molt a poc a poc, que no pot agafar velocitat.
4) Referit a una màquina: que funciona de manera lenta i feixuga.
Víctor Mora, en París flash-back: maig del 68 sota els plàtans de Saint-Michel, escriu:
Parlava que no se l’entenia, sempre semblava que anava com qui xafa ous, sempre tenia por de molestar, sempre era el primer de saludar a l’escala. I si li preguntaven res, es quedava quiet, molt atent, amb un posat recelós que traslluïa la intenció de dominar-se, li diguessin el que li diguessin, passés el que passés: l’home que sap que no és ningú i que allí no és casa seva, vaja!
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Encarcarat, majestuosament, ab serenitat, i com qui xafa ous, s’acosta l’almirall a la mateixa voreta de la illa, i a punyades van anar fent graons en la roca cantelluda i esquerdada, ab la senzillesa del que en lloc de pedra tinguera entre mans pa d’alfanic. Mentrimentes Bufanúvols va començar la ploguda desitjada, garbellant l’aigua moralet, moralet, com si la passara per un sedàs.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
L’acaminar d’ell era blanet lo mateix qu’el parlar, y per això anava com si esclafara hòus, sense sofocarse ni agobiarse gens, […]
NOTA: En l’exemple que he posat de Tombatossals el verb caminar s’ha elidit, però s’entén que diu: «Encarcarat, majestuosament, ab serenitat, i caminant com qui xafa ous […].»