1) Anar a tota velocitat, moure’s veloçment d’una part a una altra, tant en sentit real com en sentit figurat.
2) No parar de moure’s, tindre una activitat frenètica.
3) Estar inquiet, agitar-se.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
Li salta la rao per dalt lo cap á la Tia Bajuana, (digué entonces la Mare de Eufracieta, que li dien Lleudomia de la Trena) y traén les sarpes, com una condenada, anava per aquella casa, com unes debanadores, que pareixía un rabo de ayre: y lloch á la balladora.
En la novel·la Endevina qui, de Gemma Pasqual, llegim:
El cervell de la Virgínia anava com unes debanadores mentre intentava dissimular davant la Joana i la Margalida.
En la novel·la Creu de cames, de Lluís Figuerola, trobem:
Per això anava de boca en boca, com unes debanadores, una mica esbojarrada, però contenta i riallera, més maca que mai.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada debanadora, diu:
–Anar com unes debanadores, o semblar unes debanadores: moure’s veloçment d’una part a l’altra. La mare de Eufracieta… traen les sarpes com una condenada, anava per aquella casa com unes debanadores, que pareixia un rabo de ayre, Rond. de R. Val. 45. Els maldecaps de sos negocis que el feien anar com unes debanadores, apaivagaren el bull de sa fantasia, Pons Com an. 51. El home, pareix unes debanaores en mans de chicuelos. Guinot Capolls 75.
Fa referència a l’aparell giratori sobre el qual es debana una madeixa i que pega voltes ràpidament.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.