Anar molt bé un assumpte, una relació, una màquina, etc.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Altra volta són tots a les naus; lo goig és gran; allò anava com una seda.
En la narració curta El Nadal d’un remendó, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, llegim:
Allò anava com una seda i ja es vea lo sabater pasturant-se el gran verd a costes de la geperuda providencial.
En la novel·la Crim de germania, de Josep Lozano, trobem:
Tot anava com una seda fins que arribà el dia de la glorificació, el qual es convertí per a mi en un jorn de dissort.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
Tot va anar, doncs, com una seda.
Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:
Amb Irene, tot anava com una seda, però amb Paula Llopis no hi havia manera.
En el conte Un dimecres de cendra, de Jesús Moncada, llegim:
Així que vaig veure el vidu, vaig adonar-me que l’afer aniria com una seda: els anys d’ofici t’afinen la capacitat de filar els parroquians.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada seda, diu:
Anar com una seda: anar molt bé, sense dificultats, sense res desagradable.
NOTA 1: El conte Un dimecres de cendra, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega el Diccionari de la Vall d’Albaida.