Anar molt ben vestit, impecable.
Àngels Moreno, en Secrets inconfessables, escriu:
Era jove encara, poc més dels cinquanta, i tractava per tots els mitjans d’aparençar-ne menys. De bon matí ja anava com un pinzell: una elegant falda de color ocre fins als turmells, un brusó de crep, de marca –perdia el cap per les marques–, un vistós fulard de seda, botines impol·lutes de color marró de mitja canya, la cabellera rossa –tintada– sense un cabell fora de lloc, les ungles llargues i nacrades concordant amb el color dels llavis, i un manoll de polseres (d’or de llei, naturalment) dringant-li a cada moviment dels braços.