Anar errant, desorientat, esmaperdut.
Aquest modisme s’usa també amb els verbs caminar, córrer, deambular, fugir, passar, rodar, vagar, vagarejar i altres.
En l’obra teatral ¿No n’eren 10?, de Martí Domínguez Barberà, el personatge anomenat Abarim diu:
Cansat d’anar com un gos perdut, pensí en Azael, pensí en aquesta casa… ¿Creuràs que he començat a sentir enyor de la Vall dels llebrosos?
En El mar de les Antilles, de Manel Alonso i Català, trobem:
Quan vaig arribar a la caserna de Lleida, on férem la instrucció i juràrem bandera, anava com un gos perdut; l’adéu que no sabérem dir-nos em pesava com una llosa, m’estrenyia el cervell i em causava un intens dolor de cap […]