Molt ample.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, podem llegir:
Hi havia una novetat personal: al pujar pel carrer del Mig, vaig entrar en una botiga i em vaig comprar un capell de camperol, de palla fina, ample com un para-sol i molt fresc. El duia a la mà quan travessí la porta de ca Llorenç.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, trobem:
Mosques i pallús impalpable suraven en l’aire quasi immòbil; a les eres pròximes, polsegueres lentes i un baf blanquinós i amb olor de fecunditat que s’exhalava de les messes martiritzades, pujaven al cel rutilant, com una ofrena; per les boques entreobertes dels oficiants del ritus ceresià -on no faltaven les sacerdotesses-, cofats amb capells amples com a para-sols, sorgia una lletania endormiscada de cançons; i el trot sord de les mules en feia el contrapunt juntament amb el zumzeig dels trills de tallants pedres fogueres recalfats sobre les lluentes tiges.