Molt ample.
Un arer és un garbell de grans dimensions i de malla grossa, que s’empra a l’era per a garbellar el gra després de la batuda.
Per a poder menejar un arer calen dos persones.
La forma arer, amb a inicial, és la que conec del parlar tradicional d’Alcoi i la que he sentit sempre en aquest modisme comparatiu. La forma normativa erer és la que és fidel al seu origen etimològic, ja que erer és una simplificació de garbell erer, és a dir, ‘garbell que s’usa en l’era’.
La variant formal arer és molt antiga en valencià i ja la trobem en l’Espill, de Jaume Roig.
Com fan l’esclau,
lo tracten, manen;
axi·l debanen
com hun capdell;
com en fluxell
desus li sehen,
he menys lo prehen
que hun fesol;
sens llum, cresol
li fan tenir;
per reverdir
en sech lo planten;
rient se·n, canten:
axi·n fan d’ell
com d’un moxell
de stopa grossa;
ffan de sa bossa
ample crivell,
arer, guarbell,
fforca e pala.