Molt amarg, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
Per a mi la vida religiosa començà a ésser un espectacle agradívol, com un fruit daurat que ens encisa per la seua flairor; després, en tastar-lo a fons, a uns els pot semblar dolç com la bresca i a d’altres amarg com la retama.
En la narració curta Fruita de repom, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
No hi havia que esperar. Ja estava vist; amarg com una retama l’esperit, desenganyat i abatut i el seu cor enamorat, eixut i sec ja de sentiments… No esperava res del món, tot ho vea fosc, i en eixe estat continuava anant a l’alqueria… ¡Volia plorar, no podia! ¡Quina desgràcia!
Els valencians donem el nom de retama als arbusts de la família de les fabàcies, espècies Cytisus scoparius i Retama sphaerocarpa. No l’anomenem ginesta, encara que en algunes poblacions, com ara Otos o Catamarruc, li donen el nom de ginestera. En alguns llocs s’usa la variant retrama, amb una r epentètica.
Josep Martines en el llibre El valencià del segle XIX: estudi lingüístic del “Diccionario valenciano” de Josep Pla i Costa escriu:
RETRAMA (Retrama, erb. ‘Retáma, Hiniésta’ ). És la var. del castellanisme retama que conec de la Marina en la frase “Amarg com la retama”; es diu també a la Safor (Tavernes de Valldigna, Grau Bono 127:49). El DCVB la dóna del val. i d’Eiv. En tenim mostres en la toponímia: el Retramar (a la Serra Calderona, DECat, s.v. retama, 289b: 3).
La recullen Cavanilles (1797, II 335) i el DEscrig i continuadors. L’empra Escalante (“Yo la boca / la tinc com una retama”. 1922: 145).
NOTA 1: En el fragment de Fruita de repom de Josep Pascual Tirado que he posat com a exemple he restituït els signes inicials d’exclamació tal com apareixen en l’edició de 1935, malgrat que en l’edició de 1996 han estat eliminats.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.