Molt amarg, tant en sentit real com en sentit figurat.
Isabel Canet, en la novel·la La copa dels orígens, escriu:
A la fi, la moto prengué una carretera secundària entre els camps de vinyes i el taxi seguí al darrere. Tot i la velocitat, la facúndia verbal del conductor, excitat en reviure els seus anys de festeig, omplia la vesprada de nostàlgia i feia somniar Sílvia en els llavis de l’agent 1475, dolços com els codonys i amargs com la camamil·la, delitosos i embriagadors com els vins de la Toscana.