Ben amagat.
Joan Borja en la narració curta El color de les quimeres empra aquest modisme comparatiu:
–Au, romancer! Vinga, dimontre, passa. Si vinguera algú, no crec tampoc que pare massa estrany que una masovera honesta done menjar al Manco Calderon: bé que deus haver corregut, últimament, tots els masos de la contornada, amagat com un mussol després del saqueig del Palau Comtal.