Referit a qualsevol cosa que no volem que la sàpien altres persones: amagar-la, ocultar-la, fer tot el possible perquè no siga coneguda.
En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, podem llegir:
Perquè allò volia dir que d’una banda tindria la seua esposa per a mostrar-la a tots, per acompanyar-la a totes bandes i portar fills al món, i de l’altra em volia tindre a mi, però amagada, com una vergonya que no es pot ensenyar.
En la novel·la Paranys, de Toni Cucarella, llegim:
Però en realitat ho va deixar córrer per unes altres raons, que ell no aclareix per orgull, però que ma mare sí que explica quan ell no hi és. La principal, la que ell oculta com una vergonya, és que li van cascar l’ull esquerre. Els metges el van advertir que si seguia en la boxa, més prompte o més tard es quedaria cego. Però va ser la notícia del naixement del meu germà Joan, i la boda amb presses i correres, allò que el va convèncer si vols no vols de penjar els guants: amb els quatre combats esparsos que li donaven, no guanyava ni per a sargir-se’ls.
En la novel·la Un estiu a Mallorca, de Llorenç Villalonga, trobem:
Per què amagar-lo com una vergonya? El mal és que els jueus expulsats d’Alemanya es dedicaven a demostrar que els seus perseguidors eren encara més jueus que ells; […]
En Camins de França, de Joan Puig i Ferreter, podem llegir:
Aquell home tenia la sensualitat amagada com una vergonya, com una epilèpsia que hom no vol confessar; però la seva ganyota el traia.