Es diu d’algú que és molt alt.
En la rondalla El rei Astoret, d’Enric Valor, podem llegir:
Espentà la porta, gruixuda i folrada de llanda, i va veure enmig de l’entradeta, de sòl d’algeps moreno, una vella prima i alta com una perxa de fer ametla, la qual vella tenia una cara arrugada, astuta i graciosa.
NOTA: El Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada alt, recull aquest modisme comparatiu i diu que és propi de Barcelona. Jo l’he sentit més d’una volta a València, cosa que no és gens estranya si tenim en compte les perxes que s’han emprat tradicionalment en l’Albufera per a fer anar les barques.