alt com una canya d’haure nius

Es diu de la persona molt alta i prima.

Podem dir, per exemple:

–Mira la nova veïna que tinc, que alta que és.
–¡Fosca, quin gànguil! És alta com una canya d’haure nius.

Enric Valor usa la locució canya d’haure nius en la seua prosa literària. Així, en la rondalla L’albarder de Cocentaina escriu:

–La parella no m’agrada: pareix una canya d’haure nius.
–Dona, no està del tot malament: és prima, però molt airosa.

Les canyes d’haure nius eren unes canyes molt llargues que tenien una mena de cassoleta a la punta que permetia despenjar dels arbres els nius dels ocells i baixar-los fins a terra sense que es desferen. Confie que els valencians actuals tinguem més sensibilitat, més amor a la natura i més respecte als animals silvestres que els nostres avantpassats i que les canyes d’haure nius hauran passat definitivament a la història.

En aquest modisme comparatiu, el verb haure significa: ‘agafar alguna cosa col·locada en un lloc alt’.