Es diu d’algú que és molt alt.
En la narració curta Polifemo del Olmo dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella, podem llegir:
Creixia Vicente-Ramon, i creixia alt com un sant Pau.
En la novel·la La mirada de Rebeca, de Vicent Pallarés, llegim:
Semblava un jonc. Devia tenir uns vint anys i era alt com un sant Pau. Quin gànguil, Déu meu! Si no feia dos metres, devia faltar ben poc.
Divendres 12 de maig del 2006, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemples els fragments literaris següents:
De l’article ‘Els Paus catalans’, de Carles Sentís:
Diem “alt com un sant Pau”. La vella dita catalana, que tant li escau pels dos metres del jugador de bàsquet [Pau Gasol], no correspon al sant Pau originari. Sant Pau no era alt. […] Era jueu i de formació hel·lènica. I és en grec que va escriure les epístoles que formen part del Nou Testament. En una d’elles es descriu ell mateix i es presenta com un home petit. De què ve, doncs, el nostre alt com un sant Pau? La labor de sant Pau en l’estructuració d’una Església servint-se de les dimensions de l’Imperi Romà fou gegantina. En la iconografia de sant Pau, els grans mestres de la pintura clàssica el presenten com un home alt, de cara allargada i barba abundant. Potser cregueren que per la seva labor, tan important, li corresponia una còrpora també destacada.
Del llibre Hem perdut l’oremus, de Salvador Alsius:
Ser alt com un sant Pau vol dir ser d’una gran estatura. Aquesta frase feta no té res a veure amb l’estatura de Saule de Tars. És una expressió que es va forjar arran d’una antiga festa popular que es feia el 25 de gener, dia de la Conversió de sant Pau, a la zona de l’església barcelonina de Sant Pau del Camp i en la qual un home disfressat de sant Pau havia de brandir una espasa enorme. Per poder sostenir-la calia que fos d’una corpulència considerable.
NOTA: Pere Ortís arreplega aquest modisme comparatiu en el seu llibre La parla de l’Urgell.