Es diu d’algú que és molt alt.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] y era fill d’ella un tal Pòlit, alt com un pi, mal fargadòt, el qu’estigué algun temps treballantli les tèrres á son tio dasta qu’es cansá y sen torná á Alcòy.
En Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, llegim:
I pels mateixos senderons que aleshores petjaven aquells homes, i pel pedregar, havia passat en temps remotíssims un guerrer alt com un pi i valent com un sant Jordi que s’anomenava Rotlan, i era un dels dotze Pars de la Cort de Carlemany de França.
En la novel·la El metge del rei de Joan Olivares, trobem:
Darrere seu, un esclau negre, alt com un pi i fort com un roure, portava en cada mà quatre pitxers de malvasia que serví generosament en copes de plata.
En la novel·la Els greixets, de Francesc Mompó, podem llegir:
El greixet havia aconseguit traure el barrot i estava eixint pel forat de la reixa. Alt com un pi es vinclava en la posa i ja el tenia pràcticament damunt.
Tenim la dita popular:
Eres alta com un pi i grossa com una biga, i ara que no tens rossí, vas a cavall de la figa.