Es diu d’algú que és molt alt.
Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en l’entrada ciprer del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 451) i diu:
loc. comp. usada per a ponderar l’alçada. “És alta com un ciprer, / rocha com el bermelló, / viva com un dia d’aire, / y blanca com un cotó…” (Un pillo, 57), una xicona. Fraseologisme no r. en el DCVB.
Hi ha una cançó rossellonesa que diu:
Alteta n’és com un ciprer,
molt ben feta de cintura,
a mi em pareix que els àngels li han fet
lo cos ben dret,
lo cos d’aqueixa criatura.
NOTA 1: La paraula ciprer deriva del llatí vulgar cypressus, variant del llatí clàssic cupressus.
NOTA 2: Un pillo fa referència a Un pillo y els chics educats en la Casa de Benefisensia, y lo que serien moltissims chics a no haber este benefic establiment: tres coloquis.