Referit a persones, animals o coses: molt alt.
En la novel·la L’home de l’estació, de Joaquim Gonzàlez Caturla, podem llegir:
Llavors la carretera fa un gir inesperat i comença a disminuir l’alçària de les cases. A l’eixida de la revolta, els ulls topen amb l’enorme edifici de la presó, alta com un castell, amb murs de pedra i rajola cuita. Guàrdies civils de mirada esquerpa vigilen. Porten el fusell al coll i miren cap a l’autobús amb desconfiança.
En Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, d’Emili Teixidor, trobem:
Es veu que quan el meu pare, petitet com un ratolí, volgué casar-se amb la meva mare, alta com un castell, els pares d”ella s”hi oposaren perquè es pensaven que un home tan petit no serviria per a res.
En el recull de contes titulat Ombrívoles, de Víctor Català , llegim:
El Borni era·l seu matxo, alt com un castell i amb un sol ull, puix l’altre se li avia endut una fuetada del seu mestre i senyor.
NOTA: Víctor Català és el nom de ploma de Caterina Albert Paradís. El recull Ombrivoles inclou els contes següents: Conformitat, La “tomia” de l’Estrany, La fi dels tres i Ànimes mudes.