alt com un campanar / alts com a campanars

Es diu d’algú que és molt alt.

En Pedra de tartera, de Maria Barbal, podem llegir:

Hem d’esperar que et facis gran: alt com un campanar, forçut com un bou.

Maria Barbal i Farré va nàixer a Tremp, el Pallars Jussà, l’any 1949. En Pedra de tartera, la primera novel·la que va escriure, trobem una gran quantitat de records de la infància i l’adolescència de l’autora en el seu Tremp natal.

En Contes de l’avior, del xaloner Jaume Noguera Mengual, trobem:

Aquella xica va somiar que la vora de la mar s’omplia d’edificis i gent estranya, que tenia la cara roja com una tomaca i els cabells del color de la palla. Aquelles persones eren altes com a campanars. Parlaven i no se’ls entenia ni pruna. Es banyaven mig nuetes, allà baix, a la platja que ella contemplava mentre pasturava el ramat.