Respirar agitadament, fatigosament, amb pantaix. Bleixar, esbufegar, pantaixar.
Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:
El matí del seu retorn a casa semblava un altre. Hi arribà amb la pell i l’os, rovellat, alenant com una manxa; mal vestit, que per l’esgarrany d’una calça se li veien les escasses carns; amb la color corrompuda per la malaltia; les dents grogues, corroses; els dits cellats de negres, com les faves velles; quasi calb i amb els pocs cabells que li restaven esgrogueïts, i sense cap esperança de salut.