Molt alegre.
Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en l’entrada grill del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 838) i diu:
loc. comp. pond. o intens. “Capte lleu, bon llaurador, / que al menchar poc té aborrit, / y viu en salut llosana, / tan alegre com un grill!” (P4, 120); fraseologisme basat en el comportament que hom atribueix culturalment al grill, vist com un insecte que està sempre cantant, cf. “Naix el grill de mala rasa, / mal marcat y a son despic, / molt pagat de son ric-ric, / canta, que és fill de bagasa” (Martí, 1997a: 240). En oc. content coma un grilh (Lagarda, 2005: 76; Camps, 2007: 55).