Aferrat fortament a algú o a alguna cosa.
En Coses evengudes en la ciutat y Regne de València, de Pere Joan Porcar (Edició a cura de Josep Lozano), podem llegir:
Aprés seguia la turma dels officials de la Sala, afferrats a ella com a caparres, en les desventurades orelles y anelles d’ella, que una volta afferrats no y à remei que·s ne traga; ans bé tostemps diuhen mal d’ella y dita ciutat calla per no haver-i qui·s condolga d’ella.