Profundament adormit.
En Han donat solta als assassins, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:
Em calgué travar-me les parpelles amb canyes fins i tot, per tal de no sucumbir i caure adormit com un soc.
En la novel·la Cubaneta meua, de Manuel Joan i Arinyó i Xesco Guillem, trobem:
No va fer res del que pretenia, ja que es quedà adormit com un soc i, si no arriba a ser pels trucs del Xoto i del Guajiro a la porta, no s’hauria despertat fins a l’endemà.