Adormir-se profundament.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
La dona, aprofitant la darrera sonada abans d’alçar-se es deixa dur per la dolçor de la son: són les millors hores per a dormir, aquelles en què el cervell, mig despert, retorna al son profund i el cos agraeix, sota l’escalfor de la tapadora, aquells minuts durant els quals es guanyen o es perden els jornals, perquè la persona s’adorm una pedra i es desperta dues hores després de l’hora estipulada.