Acabar de mala manera.
En la novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, podem llegir:
Vés amb compte, rei meu, i de tant en tant afluixa un poc la corda, que, si no ablanixes el caràcter eixe tan fort que tens, tot s’acabarà com una picada de fesols…”.
En la novel·la Camí sense retorn, de Joan Pla, llegim:
–Açò acabarà com una picada de fesols –comentava el pare d’Alba–.
En la novel·la Cor de llop, de Francesca Aliern Pons, trobem:
–Això s’acabarà com una picada de fesols –va dir quasi en un murmuri, després d’assegurar-se que ningú no pugués escoltar les seues paraules.
En la novel·la Sabó moll, també de Francesca Aliern Pons, trobem:
A mi no em fa res que l’herència que esperava acabés com una picada de fesols.
I en la mateixa novel·la, una miqueta més avant:
Els començaments infamants acabaven com una picada de fesols, de qualsevol manera, però tal vegada d’una forma més equilibrada i raonable.
Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega aquest modisme comparatiu que definix de la manera següent:
Frustar-se l’expectativa que hom s’havia fet sobre una cosa. Ex.: La pel·lícula, després de tantes hores de patir, s’ha acabat com una “picà” de fesols. SIN.: no tindre substància, acabar com Camot.