acabar com el rosari de l’aurora

Acabar de mala manera.

En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:

¡Ja, ja vorem en què pararan totes aquestes festes i aliferes! ¡Déu faça que no acaben com Camot, i tinguen que córrer los esforçats i jolius nauxers! ¡A vore si els crits i avalots acaben com el Rosari de l’Aurora, en gemecs i sanglots!

Joan Fuster, en Contra Unamuno i tot els altres, escriu:

Ja se sap: l’home, embriagat de ciència, de Ciència!, confecciona un robot, o qualsevol artefacte prodigiós, i sempre, sempre, sempre, la cosa acaba com el rosari de l’aurora. El robot mata, destrueix, corromp, avassalla. I darrere de la seua acció hi ha la Ciència.

En Bolangera de dimonis, d’Àngel Sánchez Gozalbo, llegim:

Esperonada per un d’aquests daltabaixos aplegà a realitzar el seu casament i fon la dona més dissortada del món. No passà més d’un any; aquell matrimoni es desbaratà, es desféu com la sal en l’aigua; allò no acabà com el rosari de l’aurora perquè la marquesa posà molta aigua pel mig.

En Coses de la lluna, de Mercé Viana, trobem:

La qüestió és que acabàrem com el rosari de l’aurora i tres dies sense dirigir-nos la paraula.

Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:

Això sí que és veritat, que teníem confiança; perquè, si no n’arribem a tindre, aquell festeig que va durar més que l’obra de la seu s’hauria pogut acabar com el rosari de l’aurora que, entre els uns i els altres, em feren passar les dels banacoretes…

També trobem aquest modisme comparatiu en els versos següents de Constantí Llombart:

Filla de pare vell, qu’en los seus mimos
la deixà sempre anar coenta com rabe,
pergué sa sencilleç de llauradora;
mes huy, al buscar la gica altres arrimos,
¡fasa Déu que’l fandango no s’acabe
com s’acabà’l rosari de l’Aurora!

Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega aquest modisme comparatiu que definix de la manera següent:

No arribar a bona fi; fracassar. Ex.: La reunió va acabar com el rosari de l’aurora: encara no sabem si faran festes o no. SIN.: acabar com Camot, acabar com el ball de Torrent, acabar com una “picà” de fesols.

En l’entrada rosari del Diccionari valencià trobem el modisme comparatiu acabar com el rosari de l’aurora que definix de la manera següent: «Acabar malament, amb baralles, amb ruïnes, amb fracàs, etc.». En la mateixa entrada trobem la definició següent de rosari de l’aurora: «Devoció practicada col·lectivament i processionalment de dir i de cantar el rosari pels carrers d’una població a primera hora del matí.»

Durant el segle XIX i primer terç del segle XX va ser bastant habitual que les processons que passaven cantant el rosari de bon matí foren atacades pels anticlericals que escridassaven i insultaven els fidels catòlics i, no poques voltes, els pegaven punyades i bastonades. Ells, com és lògic, es defenien i s’armaven uns bons canyarets. Com que bastants rosaris de l’aurora varen acabar d’eixa manera, per això va nàixer el modisme comparatiu que estudiem.