Acabar de mala manera.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
Però un parell d’anys enrere, l’oncle i el pare havien tingut un queveure que havia acabat com el ball de Torrent.
En la novel·la Gràcies per la propina, de Ferran Torrent, llegim:
Formàvem colla a banda, els de poble, al col·legi. De vegades jugàvem a futbol contra una selecció de València i, sovint, allò acabava com el ball de Torrent.
Lluís Fernández, en la novel·la L’anarquista nu, escriu:
També és veritat que l’escàndol a nivell ciutadà, d’Agricultura al Tenis-Club, feia temps que venia covant-se i, en esclatar, allò sols podia acabar com el ball de Torrent: a ganivetades.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, trobem:
Tan bon punt comencen vinga els preguntats, allò pot acabar com el ball de Torrent.
Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega aquest modisme comparatiu que definix de la manera següent:
Acabar una cosa malament, amb desordre. Ex.: La funció d’anit va acabar com el ball de Torrent perquè va començar a ploure i la gent se’n va anar. SIN.: acabar com el rosari de l’aurora, acabar com Camot, acabar com una picà de fesols.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada ball, trobem:
Acabar com lo ball de Torrent (Vinaròs, Cast., Val.), o com lo ball de Moixent (Val.), o com lo ball de Parra (Val.): acabar malament, amb baralles.
En el mateix diccionari, en l’entrada torrent, diu:
El Ball de Torrent: pantomima que fins a principis del segle XX se celebrava a moltes poblacions del País Valencià, i que consistia en diverses escenes representades per colles nombroses i referents a una suposada visita del Virrei i la Virreina al poble de Torrent: es fingien festes, obsequis, enganys, robatoris, assassinats, balls de gitanos, combats amb contrabandistes, etc., i tot plegat acabava en una gran batussa i confusió, que ha donat origen a la locució acabar com el Ball de Torrent, aplicada a tota reunió que acaba malament. Vegeu notícia detallada d’aquesta pantomima en l’article de G. Valero Montero publicat en “El Archivo”, VII, 213-222.
Cal aclarir que el ball de Torrent no és un ball, sinó una pantomima, una representació, i no és propi de la població de Torrent sinó de la ciutat de València.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.