Acabar de mala manera.
En la novel·la Els cabells d’Absalom, de Vicent Josep Escartí, podem llegir:
Aquell embolic del comanador i els mercaders acabà com el ball de parra, perquè el català es recelà del joc del cosí de Figuerola, i encara que no va recuperar els diners, amb l’ajuda dels tonyiners acomplí el que havia dit i apallissà el pobre Esteve quan ja la ronda se n’havia anat.
En la novel·la Al cor, la quimereta, d’Encarna Sant-Celoni, trobem:
Va hi haure un moment que vaig pensar que son pare li pegaria una bocinada que l’alçaria en alt i que allò acabaria com el ball de Parra, perquè l’aire que es respirava era tan espés i tan calent que s’hauria pogut tallar amb un ganivet…
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada ball, trobem:
Acabar com lo ball de Torrent (Vinaròs, Cast., Val.), o com lo ball de Moixent (Val.), o com lo ball de Parra (Val.): acabar malament, amb baralles.
De vegades es completa el modisme dient: acabar com el ball de Parra, sense cordes i sense guitarra.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.